L'alta disponibilitat ha estat tradicionalment un requeriment exigit a aquells sistemes que realitzaven missions crítiques. Tanmateix, actualment, està essent cada vegada més important exigir aquesta disponibilitat en sistemes comercials i en àrees acadèmiques on l'objectiu de deixar els serveis en el menor temps possible, és cada vegada més perseguit.
El concepte de clúster de disponibilitat contínua, es basa en l'idea de mantenir la prestació del servei a tota hora. Això representa una situació ideal, seria necessari que el sistema fos compost de components perfectes que no fallessin mai, tant en maquinari com en programari. Realment no hi ha sistemes que puguin assumir aquest tipus de disponibilidad.
Necesitem que el clúster sigui tolerant als errors.
Definirem un clúster d'alta disponibilitat com un sistema capaç d'encobrir els errors que es produeixen en ell per mantenir una prestació de servei continu. En aquest cas ens centrarem en els clústeres d'aquest tipus que utilitzen components maquinari de forma redundant i programari capaç d'unir aquests components i emmascarar els errors de manera que els serveis oferts a l'usuari no siguin interromputs.
Els conceptes d'alta disponibilitat i de "clustering" estan íntimament relacionats ja que el concepte d'alta disponibilitat de serveis implica directament una solució mitjançant "clustering". La principal prestació d'un sistema d'alta disponibilitat és que l'error d'un node derivi en què les aplicacions que s'executaven en ell siguin migrades a un altre node del sistema. Aquest migrat pot ser automàtic (failover) o manual (switchover).
Des d'un punt de vista general, una solució d'alta disponibilitat consisteix en dos parts:
- la infraestructura d'alta disponibilidad
- els servies.
La adaptació més comúna que ha de sofrir una aplicació per poder esser executada en un clúster d'alta disponibilitat implementat sobre GNU/Linux, és afegir scripts. Existeixen APIs per treballar còmodament amb alta disponibilitat; totes elles inclouen mètodes que permeten el switchover i el failover i que permiten arrencar, parar o monitoritzar una aplicació per esmentar alguns dels seus funcionalitats.
